El foc, una catàstrofe natural
L'Associació El Rentonar i la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, van organitzar aquest esdeveniment.
Es van publicar cartells i un vídeo de la xerrada d'Anna Climent i Rafael Jordá.
Nota de premsa de la
Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat
L’Associació de La Torre de les Maçanes el “Rentonar, Natura i Patrimoni” va convidar la Coordinadora a impartir una conferència sobre el foc dins les seues activitats al voltant del 9 d’octubre. La conferència, d’un caràcter totalment didàctic va dur-se a terme per Anna Climent, biòloga i presidenta de la Coordinadora i per Rafel Jordà, agent forestal en actiu que va viure en primera persona l’incendi de la Torre i la tràgica mort de dos companys. La conferència va ser un èxit i l’excursió del sant demà també, en ella es va recórrer gran part de les 800 ha cremades aquest estiu.
La Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha estat convidada a les activitats anuals que organitza una associació amb 18 anys de trajectòria de la Torre de les Maçanes, El Rentonar, Natura i Patrimoni. Enguany les activitats consistien en una conferència i una excursió.
La conferència va tindre un caire totalment diferent a les habituals de la CEEC. Basant-se en la mentalitat de què sobre el foc hi ha molts mites i falsos preconceptes, calia explicar al públic, d’una manera molt didàctica, què és el foc, perquè s’hi produeix i què hi podem fer.
Amb el títol provocatiu d’ El foc, una catàstrofe natural, es va pretendre posar de manifest que el foc existeix al planeta des que hi ha vegetació (el combustible) i per tant no és un artefacte produït per la negligència de l’ésser humà. Front a eixa agressió la vegetació fa milions d’anys que hi està adaptada (amb diferents estratègies com el rebrot, el reclutament de més descendents, la serotinia...) però no així el sòl, que en perdre la cobertura vegetal, pot ser erosionat amb molta facilitat per les típiques plogudes intenses mediterrànies.
Per tant, essent com és el foc un element inevitable, el nostre repte està en com hem de conviure amb ell, com hem de gestionar-lo, seguint els principis que arreplega al seu llibre el científic del CSIC Juli G. Pausas, un ecòleg del foc que ens diu que el problema no és l’existència de foc sinó haver alterat el règim d’incendis que fa que ara, la freqüència i l’extensió dels incendis siga, en alguns casos, insostenible per a la vegetació i la població.
Gestionar paisatges inflamables com són els mediterranis (on s’hi dóna que quan més calor fa és quan menys pluviometria hi ha) no és una tasca fàcil i està oberta a molta controvèrsia, però hi ha principis fonamentals i científics que sovint la població desconeix i fan que es diguen coses con ara “la serra està bruta” o“cal repoblar després dels incendis”. Per això cal ensenyar a la societat què és el foc, per a què després, si es prenen decisions, tinguen sempre una base científica darrere i no populista.
En aquesta línia, es va parlar de la fal·làcia del xipresos ignífugs d’Andilla, que no es van cremar senzillament perquè perimetralment tenien un tallafocs que va impedir que les flames arribaren a una espècie que de normal crema fins i tot estant verda!
La Coordinadora va posar en escena una conferència amb uns mitjans sense precedents, d’una banda amb una presentació interactiva, però també amb una pissarra convencional. A més, es van projectar plantes típiques del mediterrani per a conèixer-les i valorar-les i troncs de pi i de ginebre per entendre perquè aquests últims són considerats espècie noble. Es va explicar un concepte bàsic en la vegetació que és aquesta evoluciona i canvia amb el temps, és l’anomenada successió que al nostre clima pot començar amb les argelagues i l’estepa i acaba amb un bosc mixt amb carrasques i caducifolis com el que hi ha a la Font Roja.
Una de les solucions aportades per la Coordinadora és no construir urbanitzacions enmig la serra que augmenten enormement la probabilitat d’ignicions, però també, i molt important, és la revitalització del món rural, de l’agricultura mediterrània on els bancals estan enmig de la massa forestal i generen discontinuïtats en la biomassa vegetal, o els pastors que eliminen l’excés de producció vegetal que si s’acumula serà una invitació al foc. Les tècniques silvícoles han de ser sostenibles (econòmicament i ecològicament) i evitar algunes barbaritats que s’han anat fent sense molta base científics.
La segona conferència, a càrrec de Rafa Jordà va ser un testimoni impagable de primera mà, de com s’apaguen incendis i quina feina es fa “en hivern” en les nostres serres. Va quedar demostrat que les repoblacions són bastant inútils i la natura sola regenera millor, i més encara si no introduïm maquinària pesant a la muntanya.
L’esdeveniment va ser de gran èxit i es va allargar fins les 3 hores de duració amb un debat final, en el què, la gent del poble sobre tot volia saber què fer amb les empreses fustaires que ara estant enretirant tots els troncs de pi semicremats. La resposta, encara que amb matisos, va ser que cal deixar la terra tranquil·la per a què regenere i no sotmetre-la a més agressions que podrien afectar irreversiblement a l’estructura edàfica (el sòl) i que retardarien la successió vegetal cap a les etapes més primerenques.
Per tant, com a conclusió dir que:
- El foc és un element natural que ha existit sempre.
- La vegetació està adaptada i regenerarà sola si no l’agredim.
- El sòl és l’element més fràgil i del que més s’ha de patir.
- La gestió dels paisatges inflamables passa per crear discontinuïtats en la biomassa (amb bancals llaurats i amb ramat que es menge l’excés), i per no construir urbanitzacions a la serra que són, molt sovint l’origen del foc i de desgràcies econòmiques i personals i irreversibles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada